La data del judici s’atansa. Serà el dia 13 de juliol, a l’Audiència Nacional. Per això el Grup de Suport intensifica la campanya i du a Barcelona un acte solidaria que comptarà amb històrics militants de diferents moviments socials així com l’advocat del cas.

ACTE DE SUPORT PER L'ABSOLUCIÓ DE LA NÚRIA PÓRTULAS

Dilluns, 6 de JULIOL de 2009, a les 19 hores, a Cotxeres de Sants

Gabriela Serra -  Josep Ma Terricabras - Enric Duran - Benet Salellas.

Altres mobilitzacions: dissabte 11, manifestació a Girona i diumenge a la nit, sortida d'autocars cap a Madrid. Més informació, clicant aquí .

El Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre tres sentències consecutives, el passat 30 de juny, en les quals desestimava que l'aplicació de la llei de partits, creda ad hoc per a la il·legalització dels partits i candidatures de l'Esquerra Abertzale, per part de l'Estat espanyol contra Herri Batasuna, Batasuna, Euskal Herritarrok, Herritarren Zerrenda i diverses candidatures, no vulneren la Convenció Europea de Drets Humans.

El contingut de la sentència que pràcticament no entra en les qüestions jurídiques, es centra bàsicament en fets i valoracions històriques alienes al cas. Resulta sorprenent que tractant-se d'un tribunal que hauria de vetllar pels drets humans a nivell europeu, com a màxima i darrera instància judicial, ha emès les sentències amb arguments pràcticament idèntics com els emprats al llarg del temps pel tribunal d'excepció, Audiència Nacional, o com qualsevol de la resta de tribunals polítics com són el Tribunal Suprem o el Tribunal Constitucional.

El passat 26 de juny, Diada Mundial de Solidaritat amb les Víctimes de la Tortura, una representació espectacular i sense precedents de les diferents entitats i xarxes d’organitzacions de promoció dels drets humans van fer públic un manifest en que estiraven de valent les orelles al Govern Zapatero en matèria de la lluita contra la tortura.

El manifest va ser presentat en roda de premsa a Madrid per La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura (que agrupa 43 entitats com Alerta Solidària, l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, l'Associació Memòria Contra la Tortura, Behatokia, Institut dels Drets Humans de Catalunya, Justícia i Pau o l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona), Amnistia Internacional, l’Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos, l’Asociación Española de Neuropsiquiatria i l’Asociación Pro Derechos Humanos de España.

El judici a en Pere i en Yann ha acabat a dos quarts de sis amb les peticions de 3 mesos de presó per a en Pere i 5 per a en Yann. La sentència es farà pública el 12 d’agost.

La representació de la Universitat de Perpinyà no afluixa i demana penes lleus de presó per als dos activistes.

La vista, que ha durat 3 hores i mitja, no ha comptat amb la compareixença dels implicats en la demanda, professors que haurien estat insultats pels dos estudiants. Malgrat aquest fet, el judici ha tirat endavant i ara s’espera la ressolució pel dia 12 d’agost.

Els dos estudiants de Perpinyà han comptat amb el testimoniatge de personal universitari que han declarat a favor seu i han contextualitzat el moment de les suposades agressions en la mobilització en defensa de la universitat pública. Així mateix, el tribunal ha hagut d’escoltar com el procés ha estat considerat per més d’un sector un clar procés polític en el que s’ha prés com a caps de turc els dos dinàmics estudiants llibertaris, Pere i Yann.

Fa pocs dies donavem per tancat el darrer dels casos judicials oberts en contra d’independentistes catalans que participaren, directament o indirecta, en l’onada de cremees massives de fotografies del rei.

Ara, li toca el rebre a un altre forma d’expressió, més simple i primària: xiular.

La monumental xiulada que hagué de suportar el monarca borbó el dia de la final de la seva copa, inútilment dissimulada per Televisió espanyola, ha arribat a l’Audiència Nacional de la ma de la “Fundación para la Defensa de la Nación Española”.

Les acusacions, per ultratge a Espanya, injúries a la Corona i provoació a l’odi contra “part de la població per raó del seu orígen nacional”, van dirigides contra les entitats Catalunya Acció i Esait tot i que foren moltíssimes les organitzacions i destacades personalitats que feren comentaris oberts promovent i justificant la xiulada al borbó.