Alerta Solidària

Ahir, vàries dotacions dels Mossos d'Esquadra van desallotjar un casal a Sarrià. Des d'Alerta Solidària tot el nostre suport cap a les companyes desallotjades i tots els espais okupats en perill de desallotjament!

Notícia de llibertat.cat:

Ahir al migdia, cinc unitats dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra van desallotjar una antiga imprempta de Sarrià a Barcelona. Els membres Casal de Joves de Sarrià-Sant Gervasi l'havien alliberat durant el cap de setmana. Un cop les persones del seu interior van ser forçades a sortir sense patir detenció, es van tapair  les finestres d'accès per deixar novament la nau sense cap mena d'ús social pel barri, després que portés abandonada des de finals dels any vuitanta.

A mesura que les joves anaven sent expulsades de l'habitatge, veïns i veïnes es va anar concentrant davant de l'edifici per mostrar la seva disconformitat per l'actuació policial contra una iniciativa de dinamització del barri. Cap a les 19h es va fer una cassolada davant del consell de la Vila per expressar el rebuig al desallotjament express de la nau abandonada, així com a les nefastes polítiques de foment de l'associacionisme juvenil del govern actual.

La CUP s'ha solidaritzat amb el jovent organitzat de Sarrià-Sant Gervasi, "fart de ser obviat tant per l'antic govern local de Katy Carreras (PSC) com per l'actual de Joan Puigdollers (CiU)". Durant anys, s'ha evidenciat la necessitat del jovent per tenir un lloc on poder crear i desenvolupar les seves activitats associatives, malgrat que els diferents regidors han volgut deixar aquest assumpte en el tinter. Sota pretext de manca de pressupost municipal, s'ha volgut excloure aquesta petició de les prioritats de govern quan, precisament, els i les autores de la seva demanda han reivindicat l'autogestió com un dels seus pilars de treball essencial.

Segons la CUP, el darrer fracàs és el projecte del Pla d'Espais Buits, proposta que en el seu moment ja vam criticar i que va ser aprovada pel govern municipal de Xavier Trias (CiU). "Respostes populars com la viscuda aquesta setmana a Sarrià fan palès el caràcter purament propagandístic d'aquesta política, la qual només pretèn cedir espais sota paràmetres sumament rígids d'accès i control", apunta la formació independentista

Avui dilluns 8 d'abril ha estat desallotjat, després d'onze anys d'okupació el Casal Popular de Gràcia. A mig matí vàries dotacions dels Mossos d'Esquadra han desallotjat el casal mentre s'anaven concentrant desenes de persones en rebuig al desallotjament. A la tarda centenars de persones s'han manifestat pels carrers de la Vila de Gràcia en rebuig al desallotjament. 

Un cop desconvocada la manifestació hi ha hagut enfrontaments entre els manifestants i la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra que s'han saldat amb almenys un manifestant ferit al cap. En el moment de tancar aquest comunicat no hi havia coneixement de què hi hagués hagut cap persona detinguda. 

No desallotjaran els nostres somnis!

Fem difusió del comunicat de les persones afectades i del grup de suport davant l'absolució del sotsinspector responsable de les càrregues a la UdG:

Impunitat per a la violència "desproporcionada i gratuïta" a la UdG

El jutge absol el sostsinspector 3772 i diu que els responsables són els antiavalots que no es poden identificar.

Un cop més, i ja hem perdut el compte de les vegades que s'ha repetit, una actuació dels Mossos d'Esquadra amb el resultat de diverses ferides queda impune. I és que les ferides si les pateixen les manifestants no són condemnables sota la cínica justificació d'utilitzar "la força imprescindible". Quantes càrregues i ferides caldrà fins que la mal anomenada "justícia" d'aquest país tingui la dignitat de condemnar l'actuació de la policia alhora de reprimir les protestes socials?

En aquest cas la sentència ha hagut de reconèixer que la policia va practicar dins la universitat violència "desproporcionada i gratuïta", però aleshores arriba l'argument de recanvi: els antiavalots no anaven identificats. La impunitat policial és total: quan és impossible amagar la brutalitat policial, aleshores no es pot condemnar el responsable de l'operatiu -el sotsinspector 3772, que és també qui va ordenar els trets que van buidar un ull a Esther Quintana durant la vaga general- perquè la responsabilitat és dels agents i els agents no es poden condemnar perquè no estan identificats. És per riure per no plorar... Té clar aquest jutge que els antiavalots estan obligats per llei a portar la identificació visible? Ens volen fer creure que el cos dels Mossos d'Esquadra és incapaç d'identificar els seus propis agents?

És curiós com els Mossos d'Esquadra són incapaços -i continuaran essent-ho amb codis a l'esquena- d'identificar els seus propis agents en nòmina però no dubten a demanar les dades d'estudiants i treballadores als sanitaris que els van atendre de les ferides o a utilitzar els seus fitxers polítics secrets i il·legals per castigar els i les activistes dels moviments socials. I curiosament un cop més sí que hi van haver detinguts entre els i les manifestants, sí que van ser identificats i el seu judici sí que continua endavant... Tot plegat una farsa per tapar la repressió dels i les estudiants i treballadores que es manifestaven per defensar una universitat pública i de qualitat davant d'Artur Mas el retallador.

Presentarem recurs contra aquesta sentència i no ens cansarem de denunciar la brutalitat policial i les vergonyes d'aquest sistema que els premia amb la impunitat.

Ni retallades ni repressió.
Prou impunitat policial.
Absolució estudiants i treballadores imputades.

Rebuig massiu i divers al desallotjament i demanda inequívoca d'un espai autogestionat.

116 col·lectius (entre els quals Alerta Solidària) i 540 persones han mostrat el seu suport al projecte del Casal Popular de Joves de Lleida a través de la seva adhesió al manifest No desallotjareu els nostres somnis. El Casal és del jovent.

El manifest, llegit en la presentació d'avui per en Jaume Belló (professor d'interpretació i membre de la companyia Xip-Xap i de la Comunicativa CTO) i impulsat durant 3 setmanes per l'assemblea del Casal, recull adhesions col·lectives d'una gran diversitat d'àmbits. Entre elles destaquen entitats socials (com la Federació Catalana de Voluntariat Social, Agrupa't o la PAH de Lleida), culturals (5 colles bastoneres, companyies de teatre, etc.), 18 Casals i Ateneus, 11 grups de música, associacions i plataformes juvenils (associacions locals, Arran, Joves d'Esquerra Verda, etc.), col·lectius i consells d'estudiants, agrupaments escolta, entitats ecologistes (IPCENA, Som lo que Sembrem), partits i organitzacions polítiques (ICV, CUP, PCPC, Revolta Global, Endavant, etc.), assemblees socials i d'indignats, sindicats (CGT de Catalunya i CGT de Ponent), projectes comunicatius (Setmanari Directa, Waita TV i Araponent.cat), entre altres.

Des de l'assemblea del Casal entenem que els suports expressen massivament i nítidament que:

- El desallotjament del 7 de desembre precipitat per la Paeria va ser un error en tancar un espai que durant 10 mesos va acollir el projecte (obert, participatiu i de tots) del Casal i de nombroses iniciatives culturals, socials i polítiques.

- Un espai de trobada, autogestionat pel jovent i les entitats de la ciutat és una necessitat (històricament reclamada pels col·lectius juvenils) que no pot esperar un dia més.

Entenem que aquest posicionament clar, massiu i divers no pot ser menystingut per la Paeria en les actuals negociacions i futures accions per ubicar el nou Casal a l'antiga Casa Panadés i per trobar futurs espais (amplis, polivalents i cèntrics) pel Casal de Joves de la ciutat.

Finalment, volem agrair sincerament els centenars de suports rebuts i l'ajuda rebuda. La lluita continua!

Lleida, 17 de gener de 2013

[Vídeo] Jaume Belló, dramaturg i director teatral, ha llegit el manifest i ha expressat el seu suport al Casal

Llistat d'adhesions de col·lectius

Llistat d'adhesions personals

Aquest any 2013 ha començat amb la bona notícia que el Jutjat Penal número 1 de Granollers a absolt del delicte d’usurpació a l’única imputada del primer judici afrontat pels col•lectius que gestionen l’espai del Casino Popular de Cardedeu.

Tot i que la sentència no és ferma i la fiscal encara la pot recórrer ha estat una notícia celebrada per l’Assemblea Gestora del Casino, per la persona imputada i el seu entorn, així com per totes les persones i entitats que donen suport a aquest projecte.

Les persones que portem la campanya de suport al projecte del Casino anomenada Fem Poble, Fem Casino! valorem molt positivament aquesta decisió ja que permetrà continuar, ara per ara, amb la tasca de totes les persones que porten el dia a dia del Casino per fer-ne un espai obert al poble on s’hi desenvolupin multitud d’activitats amb total normalitat. Aquesta campanya ha comportat accions de suport de tot tipus en favor de l’espai i de la persona encausada, entre les quals destaca l’assistència de diverses persones a la sala de plens tot just abans de l’inici del ple d’octubre per llegir un comunicat i fer pública aquesta nova situació que afrontava el projecte.

El judici va tenir lloc el passat dia 20 de desembre i en ell estaven citades 10 persones, la imputada i 9 testimonis (8 persones identificades quan es va fer pública l’okupació i un darrer que assitia en qualitat de representant de la part propietària). La imputada va defensar el projecte del Casino alhora que se’n feia responsable, tot situant-lo en el context de la nostra Vila com a reivindicació davant la manca d’espais i la negativa del diferents governs locals a cedir-los. Va ser un judici ràpid, l’anècdota del qual la va protagonitzar el testimoni de la propietat al intentar fotografiar als assistents al judici en solidaritat amb la persona acusada al vell mig dels jutjats, on està estrictament prohibit, i pel qual va ser avisat per un agent de seguretat alertat pels assistents (aquest fet pren més valor tenint en compte que aquest senyor és advocat i ha de conèixer perfectament aquesta normativa).

Des de la comissió de campanya de suport volem animar a tothom a participar d’aquest projecte que ja porta gairebé 5 anys engegat i que no té cap intenció de defallir. Perquè entre totes hem de fer poble, hem de fer Casino!

Cardedeu, 8 de gener de 2013. Països Catalans.

“Fem Poble, Fem Casino” és el lema que acompanya les activitats d’aquest espai obert al poble pel jovent de Cardedeu. Okupat l’any 2009 ha estat seu d’infinitat d’activitats sempre amb l’objectiu de ser eina del poble per a avançar cap a la transformació social i nacional dels Països Catalans.

Després d’un primer intent, el passat novembre, ara arriba el judici contra una veïna, acusada d’usurpació. Des de la comissió gestora del Casino, així com des d’Alerta Solidària, expressem el nostre més ferm suport a la Sara, i denunciem l’intent de l’Estat espanyol, amb la complicitat dels Mossos i la Generalitat, d’intentar posar fi al projecte dinamitzador i alliberador que per a Cardedeu el Casino representa.

Aquest dijous, 20 de desembre, farem una concentració de suport a les 9h a les portes del jutjat per demostrar que el Casino està viu i que la repressió el que fa és generar solidaritat.

Us esperem a totes i a tots, moltes gràcies pel vostre suport!!

Alerta Solidària

Aquest passat dimecres 5 de desembre es projectà a Palma el documental Operació Garzón: contra l'independentisme català. Un acte que serví també per presentar el nou nucli de l'organització antirepressiva Alerta Solidària a Mallorca, davant de prop de les 130 persones que hi participaren.

Notícia publicada al dBalears.cat: http://dbalears.cat/actualitat/balears/faig-detenen-manifestacio.html

L'acte consistí en una breu presentació de les persones que impulsaran Alerta Solidària a Mallorca i, sobretot, de la presentació del documental per part de Martí Majoral i la projecció d'aquest.

Les primeres intervencions exposaren breument la necessitat que tenia l'illa de la implantació d'Alerta Solidària, tot recordant l'augment significatiu de la repressió d'aquest darrer any i la necessitat de treballar la repressió de manera més sistemàtica i continuada. En un moment de les intervencions, es llegí la carta que havia escrit Ramon Piqué, membre d'Associació Memòria contra la Tortura, qui havia de participar en l'acte però per motius personals no hi pogué ser. A la carta, Piqué parlava del context històric del 92, així com de la batalla que suposà dur l'Estat espanyol a judici a Estrasburg per no investigar les tortures a independentistes.

Tot seguit intervingué Martí Majoral, membre d'Alerta Solidària des dels seus inicis. Majoral començà parlant dels moments d'aixecament que estam vivint als Països Catalans, tant al Principat amb la pujada de les mobilitzacions independentistes com a les illes amb les protestes d'enguany en defensa de la llengua catalana i contra les retallades. Tot seguit, explicà com mitjançant la repressió l'Estat pretèn aturar aquest cicle de protestes. La seva intervenció conclogué amb la necessitat de continuar la lluita i de no afluixar.

Després de la projecció del documental hi hagué diverses preguntes sobre qüestions relacionades amb el documental, com ara el paper que jugaren al 92 partits de l'esquerra institucional o les implicacions de la sentència condemnatòria del judici d'Estrasburg, que Majoral contestà.

L'acte es feu al recentment creat Cine Ciutat, un espai cooperatiu que neix del tancament dels antics cinema Renoir, i en un moment especial: enguany es compleixen 20 anys dels Jocs Olímpics que motivaren la ràtzia repressiva contra l'independentisme.

Així mateix, per a les persones que no pogueren venir i tenen interès en veure el documental: http://vimeo.com/46346850

El CSA Can Vies, referent dels moviments socials i polítics de la ciutat de Barcelona torna a estar en perill de desallotajment. La seva assemblea ens fa arribar la crida a pariticipar en la manifestació del proper dissabte 20 d'octubre a les 11.30h a pl. Sants. 15anys teixint xarxes, 15anys resistint

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=KOz2BP_ngO4#t=20s


Signa per la defensa del CSA Can Vies!! Necessitem 7000!! https://oiga.me/campaigns/juntes-somcanvies-15-anos-tejiendo-redes-15-anos-resistiendo-no-passaran


A LA QUARTA TAMPOC NO VA LA VENÇUDA El març del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut d’afrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de vida i activitat. Després d’una sentència favorable al CSA, ara l’Audiència Provincial pretén donar la raó a l’empresa propietària de l’edifici, TMB, i d’aquesta manera enderrocar 133 anys d’història i 15 anys d’autogestió.Un cop més, Can Vies afronta una amenaça contra la seva pervivència.

CANVIES ÉS DEL BARRI
En aquests anys ha demostrat l’imprescindible que és pel veïnat tenir espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. S’hi han dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials, l’explotació laboral, els processos especulatius que desfiguren els nostres barris… Alhora s’han generat altres fórmules de vida, de cultura popular, nexes de solidaritat entre persones que han construït i assajat alternatives socials, laborals, d’oci i de consum no lucratives. I això, a l’Ajuntament, no li agrada.

AJUNTAMENT, TMB I FARSES URBANÍSTIQUES 

Els arguments de l’Ajuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a justificar el desallotjament plantejaven la necesitat d’enderrocar l’edifici per construir la nova estació de Mercat Nou. La pròpia realitat ha desmuntat aquest argument, ja que l’estació s’ha pogut construir amb Can Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya també serveix d’argument per l’enderrocament, però els mateixos plànols demostren que es pot fer aquesta obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar l’edifici.

EL BARRI #SOMCANVIES
Can vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaça. Amb l’Assemblea de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de l’Espanya Industrial. Can Batlló no seria concebible sense el llarg recorregut de les okupacions. Publicacions comunitàries com La Burxa no existirien sense l’aixopluc de Can Vies, així com projectes de cultura popular com la Colla Bastonera. Resumint, Can Vies No és un espai aïllat: forma part del variat i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem tot. Una advertència: si ens toquen a una, ens toquen a totes! #maiméssoles No passaran!

Juntes #SomCanVies
Defensem els espais de llibertat, solidaritat i d’organització social de Sants.