Alerta Solidària

Aquest dimarts (2 d’octubre) va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Tortosa una roda de premsa del recent constituït Grup de Suport Contra la Repressió.

Un pas endavant. Superant la por, les amenaces i la intimidació. Un esforç no gens fàcil però alhora imprescindible per frenar la involució de drets civils que el nostre país pateix, amb especial rellevància a les Terres de l’Ebre i encara més, a la ciutat de Tortosa.

Una denúncia interposada el mateix matí de dimarts, als jutjat d’instrucció núm. 2 de Tortosa en contra dels Mossos d’Esquadra, del Departament d’Interior i amb demandes d’explicacions i responsabilitats polítiques. Així de contundent és el text legal que recull la demanda de Núria, natural d’Alcoi. Professora i resident actualment a Tortosa. S’hi exposa la il·legal detenció que patí dos mesos després de la vaga general del 29 de març i la difusió de dades personals per la web de premsa de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

Esther i Núria, aquesta darrera detinguda pels Mossos i denunciant actual, són membres del Grup antirepressiu ebrenc. Juntament amb Martí Majoral, portaveu nacional d’Alerta Solidària. Darrere seu, persones implicades i representatives de diferents col·lectius i lluites socials i sindicals de les Terres de l’Ebre.

La Núria, indignada per l’experiència viscuda, relatà com d’absurda va ser la detenció, arran d’unes investigacions que durant dos mesos van tenir ocupats els Mossos d’Esquadra de Felip Puig per unes simples pintades aparegudes en les parets d’instituts el dia de la vaga general. Aquestes pintades ja van provocar dues detencions el mateix dia de la mobilització i els jutjats ja en van decretar el sobreseïment, el tancament del cas. Com va recordar Núria i el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, la figura de la detenció està prevista a l’ordenament jurídic espanyol per casos imprescindibles i inevitables. Sempre per tal de causar el mínim dany a la persona afectada. I, a més, mai per infraccions que no arriben a delicte, en tot cas són faltes, que és el típic cas de pintades. Doncs bé, lluny de quedar-se tranquils amb dues detencions que ja van quedar en no res, els Mossos d’Esquadra van detenir a Núria. El seu cas, com era d’esperar, també ha estat ja arxivat. Però no el dany que li va causar la detenció i la difusió de dades personals per l’oficina de premsa de la policia autonòmica.

La Policia de la Generalitat va difondre antecedents de Núria el mateix dia que la detenien tot anunciant-ho amb gran ressò meidiàtic. Molts mitjans de la regió se’n van fer eco i van repetir les informacions dels Mossos, tot donant a la professora alcoiana una dimensió delinqüencial del tot calumniosa.

La feina posterior a la detenció de la Núria va ser feta pel seu entorn afectiu i polític. Desmentir les falses informacions. Plantar cara al dia a dia i reivindicar com una treballadora més la seva implicació en les lluites socials del país i com no, en el dia de la Vaga General.

D’aquí la importància del Grup de Suport que, com destacà Ester, membre del Casal Independentista de Tortosa Panxampla, ha de fer arribar la solidaritat a totes les persones represaliades per la seva lluita política, ha de fer-la créixer en el conjunt de la societat i ha de fer front als abusos que estan patint. Va recordar també el cas d’Andreu Curto, militant d’Arran, empresonat pels fets de la Vaga General.

Per la seva part, Martí Majoral, en nom d’Alerta Solidària, va assenyalar que a Tortosa inicien una ofensiva per la defensa dels drets civils que estan patint també les retallades. Assenyalant directament a Felip Puig i la política de desmantellament de l’Estat del benestar dut a terme per la Generalitat de Catalunya, Majoral va evidenciar que darrere les retallades en drets com els laborals sempre arriben les restriccions als drets civils. Un clar exemple són els avisos que es donen des de la Generalitat i des de Madrid en clau de revisar el dret a manifestació, el dret a vaga i la reforma del codi penal ja en marxa.

En aquest sentit, reprimir persones militants, com la Núria, no és casual sinó una expressió més del sistema repressiu que pretén, mitjançant la coacció i l’estigmatització social, instaurar la por a la represàlia. En aquest cas però, tampoc a Tortosa, ho han aconseguit.

El Casal i Alerta Solidària ho consideren una provocació, reclamen que s’aclareixin els fets, s’identifiquin els responsables i que l’Ajuntament actuï per evitar situacions semblants en el futur

Divendres 21 de setembre al vespre dos policies de la brigada d’informació de la Policia Nacional espanyola de Girona van entrar al Casal Independentista El Forn i, després de demanar dues cerveses, van començar a saludar a diverses persones per al seu nom i a assegurar-los que els coneixien molt bé i que sabien perfectament qui eren i a què es dedicaven.  Les persones interpel·lades, estranyats en no conèixer aquelles dues persones, els van preguntar qui eren i, els policies, que presumptament anaven beguts, es van identificar com a policies nacionals. Tot seguit, responsables del Casal van exigir-los que sortissin del local. Els agents, després de continuar provocant el personal, van abandonar el Casal no sense abans causar desperfectes en el lavabo.

Des del Casal Independentista El Forn i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’esquerra independentista, es considera que el que va succeir ahir a la nit és, a part d’una provocació evident, un fet molt greu per diversos motius. En primer lloc, perquè demostra allò que fa temps que venim denunciant, que és l’existència de fitxers policials il·legals en què els cossos policials mantenen informació actualitzada de persones compromeses socialment i nacional sense cap més raó que la vigilància política. I en segon lloc, perquè els fets demostren la permissivitat dels agents de la policia nacional espanyola, cos residual al Principat de Catalunya, per actuar, intimidar i vexar persones que viuen a les nostres viles i ciutats.

En aquest sentit, El Forn i Alerta Solidària reclamen a la Delegació del Govern (Mossos d’Esquadra) i a l’Ajuntament (Policia Local) que iniciïn una investigació perquè s’aclareixin els fets i s’identifiquin i se sancionin els dos policies autors dels fets. A més a més, exigeixen a l’Ajuntament que faci les actuacions pertinents per evitar que uns fets tant greus com la intimidació de diversos ciutadans per part de la policia tornin a passar a la ciutat de Girona. Així mateix, vist el comportament d’aquest cos, demanen al govern municipal que deixi de convidar a la Policia Nacional espanyola a qualsevol acte públic i que iniciï els contactes i les negociacions per aconseguir el desmantellament d’aquest cos a la ciutat. Una actuació lògica en qualsevol procés d’independència com el que estem vivint.

Arriben els primers judicis polítics als represaliats de la vaga general. El primer, contra en David, aquest dimecres, a Gramenet del Besòs.

Més enllà de la valoració en calent del seguiment, èxit o fracàs, d’una vaga general, hi ha molts més aspectes que en determinen la seva utilitat per a la defensa dels nostres drets laborals i socials. El grau d’implicació del conjunt de treballadors i treballadores, moviments polítics i socials, la projecció mediàtica... Diferents aspectes que condicionen el futur immediat de la lluita deixant la classe treballadora, amb els sindicats al cap davant, en millor o pitjor situació per continuar avançant en la defensa o promoció dels nostres drets.

El govern de torn, fins i tot quan intenta expressar indiferència, no perd l’ocasió i pren un paper actiu en la confrontació que evidencia la vaga. Conscient que el resultat condiciona les mesures polítiques del present i del futur, incideix agressivament en els mitjans de comunicació per coaccionar-ne el seguiment i fins i tot per a criminalitzar-la. Pretén situar els vaguistes en l’esfera de la delinqüència vulgar i ridiculitzar l’impacte d’una mobilització tan important com és la Vaga General. En aquesta espiral, especialment al Principat de Catalunya, el govern convergent s’ha destacat en anar més enllà de les paraules amb les difamacions, amenaces i tota mena de coaccions contra la llibertat de vaga. El departament d’Interior de Felip Puig va dissenyar i executar un dispositiu policial pel qual 114 persones han estat detingudes i processades per participar, en diferents punts del país en diferents activitats, en la jornada de Vaga General. Fins a 7 persones han estat empresonades preventivament, ara ja en llibertat. Desenes d’identificacions i sancions administratives en marxa. Una web que, com a màxim exponent de la repressió generada, cercava la complicitat de la població tot vulnerant drets fonamentals com el de la presumpció d’innocència, el dret a la imatge i a la intimitat. Aquesta web va ser clausurada per la pressió social i jurídica impulsada, entre altres, per Alerta Solidària.

En el combat per la defensa dels nostres drets laborals recordem sovint els sacrificis que van suportar les generacions precedents. Però entenem ara, amb la repressió política generada, que la seva defensa va estretament vinculada a la defensa de drets civils fonamentals com els de manifestació, reunió, sindicació... I és per tot això que quan el govern presenta les persones detingudes com a delinqüents, nosaltres, a l’altra banda de la barricada, sabent qui és que està exercint d’autèntic criminal robant-nos allò pel que tantes generacions han lluitat. Avui s’atansen els primers judicis al detinguts de la Vaga General i nosaltres, al seu costat, els proclamen com a defensors dels nostres drets, defensors de la llibertat.

En el combat que hem iniciat, pels nostres drets i la nostra dignitat, cal expressar la nostra solidaritat i participar en les concentracions durant els primers judicis polítics:

·    19 de setembre, judici de faltes contra el David, veí de Gramenet del Besòs (Santa Coloma), membre d’Arran i del SEPC. Concentració a les portes dels jutjats de la Gramenet del Besòs.

·     4 d’octubre, judici de faltes contra el Joan, veí de Cabrils, membre d’Arran. Concentració a les portes dels jutjats de Mataró.

·    22 d’octubre, judici de faltes contra el Marc i l’Arnau de Palautordera, membres d’Arran. Concentració a les portes dels jutjats de Granollers.

Des de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i la juvenil Arran volem denunciar la repressió que està patint l’assemblea d’Arran Sóller, així com fer una sèrie de valoracions polítiques al respecte.

Els fets es remunten al passat 18 d’agost, quan en una acció en protesta per la presència de vaixells de l’armada britànica al Port de Sóller dos militants d’Arran foren retinguts i identificats per la Guàrdia Civil en intentar desplegar una pancarta.

Des d’Alerta Solidària i Arran en volem fer les següents valoracions polítiques:

-          És totalment reprovable l’actuació que la Guàrdia Civil ha tengut al voltant d’aquests fets. En tot moment, la seva intenció ha cercat com a objectiu pressionar durament als joves pel seu compromís polític. Això ha estat així tant en el moment de la retenció i identificació, moment en el qual els joves patiren coaccions i amenaces de sancions econòmiques referents a uns fets que no s’havien duit a terme; com en els dies següents, durant els quals els joves han rebut fins a 7 telefonades de la Guàrdia Civil als seus mòbils personals, tot pressionant-los perquè es personassin a la caserna.

-          Cal ser conscients que aquest nou cas repressiu s’emmarca en l’onada que estan vivint els Països Catalans i Mallorca en els darrers mesos. Concretament a l’illa, els casos repressius es multipliquen arreu dels pobles i Ciutat arribant a generar una situació que no es vivia des del franquisme.

-          Finalment, només ens queda deixar palès una vegada més la nostra determinació a continuar la lluita. Casos com a aquests només fan que reafirmar-nos que estam en el camí correcte, perquè com deia Antoni Roig:

“No ens fareu callar... malgrat que ens segueu la vida! “

L'Ajuntament demanarà un informe a la policia per valorar si va actuar correctament

Publicat per Manresa.info i Llibertat.cat

Creixen les condemnes pel desallotjament violent que els Mossos d'Esquadra van efectuar dimarts a la matinada a la festa major de Manresa. Cap a dos quarts de sis del matí agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local van desallotjar un grup d'una trentena de persones de la Plaça Major de la ciutat per buidar-la i deixar pas als serveis de neteja municipals.

Com a conseqüència dels fets, diverses persones van resultar ferides i es van detenir dues persones acusades d'atemptar contra els agents de l'autoritat. Els dos detinguts van quedar en llibertat dimecres després de declarar als jutjats de Manresa. Alguns dels agredits van explicar el seu testimoni i van mostrar els senyals dels cops de la policia a Manresa.info.

Dimarts a la tarda mig miler de persones es va concentrar a la Plaça Major per condemnar els fets entre crits de "La policia tortura i assassina", "Convergència apunta, Mossos disparen" o "Olga Sánchez, dimissió".

Aquest dimecres l'Ajuntament de Manresa va anunciar que demanarà un informe als cossos policials que van participar en el desallotjament de la Plaça Major per valorar si es va actuar correctament. El portaveu del govern municipal, Antoni Llobet, va lamentar els fets i va afirmar que "no ens sentim satisfets de com va anar tot plegat".

Els grups municipals del PSC, ERC, ICV i la CUP han condemnat els fets. El grup parlamentari d'ICV-EUiA exigirà al conseller d'Interior, Felip Puig, que obri una investigació sobre la càrrega policial perquè "era absolutament innecessari, injustificat i desproporcionat un dispositiu amb la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra per tal de facilitar la feina als serveis de neteja". ICV-EUiA ha registrat diverses preguntes al Parlament com per exemple qui va donar l'ordre d'intervenció dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra i si van existir avisos previs a les persones que romanien a la plaça.

Comunicat de la Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura davant de la mort sota custòdia policial de Juan Pablo Torroija el passat dia 14 de juliol a Girona

Davant la mort de Juan Pablo Torroija el passat 14 de juliol a l’Hospital Trueta de Girona, la Coordinadora Catalana per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura vol constatar:

∙ La mort de Juan Pablo és, malauradament, un nou cas de mort sota custòdia policial que cal afegir a la dotzena de morts ocorregudes al llarg de l'any 2012 a tot l’Estat (Màlaga, Badajoz, Barcelona, Madrid...). És significativament preocupant que durant els mesos transcorreguts del 2012 ja s’hagin doblat el nombre de persones mortes sota custòdia en relació a l'any passat: aquesta realitat posa en qüestió l'efectivitat de l'obligació de l'Estat a l'hora d'assegurar la integritat física i psíquica de tota persona en situació de privació de llibertat.

∙ En la investigació de la mort de Juan Pablo hi ha aspectes encara no esclarits que qüestionen la versió oficial i que posen de manifest una possible negligència en la cadena de custòdia, atenent que van transcórrer 19 minuts fins que va detectar‐se l’intent de suïcidi. Al seu torn, cal destacar que els incomprensibles errors i injustificats retards a l'hora d'informar la família, així com la poca sensibilitat mostrada per les instàncies implicades han fet créixer encara la sensació d'impunitat i la percepció d’opacitat.

∙ L’única alternativa és una investigació prompta, rigorosa i eficaç, tal i com recomanen els organismes internacionals de promoció i defensa dels drets humans, on participin els advocats de la família. Una investigació que esclareixi tot dubte i que garanteixi una transparència informativa no només exigible, sinó imprescindible, davant la gravetat d’uns fets que van acabar amb la mort de Juan Pablo Torroija. Davant els dèficits detectats en la cadena de custòdia i informació, cal rigor i rebutjar tot intent difamatori que pretengui minimitzar la mort, sota custòdia policial, d’un ciutadà que va entrar amb vida a comissaria.

La Coordinadora resta obertament a disposició de la família, a qui trasllada el seu condol i la seva solidaritat, per assolir aquests objectius.

Barcelona, a 7 d’agost de 2012

La Coordinadora Catalana per la Prevenció i Denúncia de la Tortura està formada per: Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura ‐ Alerta Solidària ‐ Centre EXIL ‐ Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans ‐ Associació Memòria Contra la Tortura ‐ Associació Stop Bales de Goma ‐ CGT Catalunya ‐ Comissió de Defensa del Col∙legi d'Advocats de Barcelona – Comissió de Defensa del Col∙legi d’Advocats de Girona ‐ Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà ‐ Institut de Drets Humans de Catalunya ‐ Justícia i Pau ‐ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona ‐ Rescat ‐ SOS Racisme Catalunya.

Com va fer l’Ajuntament de Molins de Rei (Baix Llobregat) arran de l’empresonament del militant d’Arran Andreu i el membre de Negres Tempestes Ruben, el municipi del Bages es suma a la crítica contra l’escalada de repressió política dirigida pel departament d’Interior de Felip Puig. Totes dues mocions van ser presentades i defensades per les regidores de la CUP (CUP Molins i CUP Artés).

El Ple de l’Ajuntament d’Artés en la sessió celebrada el dia 29 de juny de 2012, entre d’altres, va prendre el següent acord:

MOCIÓ CONTRA LA REPRESSIÓ POLICIAL ALS PAÏSOS CATALANS

Seguidament es dóna compte de la Moció que presenten el grup municipal Candidatura d’Unitat Popular:

Els Països Catalans estem patint una crisi econòmica i social molt profunda i amb efectes molt durs per al conjunt de la població. Malgrat això, cap dels responsables d’aquesta crisi ha assumit cap mena de responsabilitat política o penal.

Tothom pot veure com ni els banquers que han especulat de forma fraudulenta, ni els polítics acusats de corrupció, han patit una persecució tan dura per part de la Justícia com han patit altres sectors socials. En canvi, la repressió policial i judicial s’ha incrementat de forma considerable contra totes aquelles persones i organitzacions que es mobilitzen i lluiten contra la pèrdua dels nostres drets nacionals i socials.

Arran de la vaga general del passat 29 de març, els Mossos d’Esquadra ja han detingut més d’un centenar de persones. Alguns d’ells, fins i tot, han patit presó preventiva fins que l’Audiència Provincial va desautoritzar al Jutge i va decretar-ne la llibertat amb càrrecs.

El despropòsit arriba a extrems delirants quan parlem del cas de Laura Gómez, secretaria d’organització de la CGT, que va estar empresonada durant setmanes. A Gómez, de 46 anys, se li imputen els delictes de desordres públics, incendi, coaccions i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Segons la CGT, li demanen 36 anys de presó, sobretot per la imputació d'incendi referent a una acció que es va realitzar davant la Borsa consistent en cremar una capsa amb bitllets de mentida.

També cal destacar la creació d’una web de foment a la delació, avui en dia ja clausurada, amb fotografies de persones per part del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, que ha causat molta polèmica per la seva dubtosa legalitat. Tal i com ha denunciat el Col•legi d'Advocats de Barcelona i Jutges per a la Democràcia, s'han inclòs fins i tot fotografies de menors d’edat, un d’ells de 15 anys.

Els mossos, fins i tot, han volgut acusar als detinguts/des de pertinença a organització criminal, precepte corresponent a l'article 577 del codi penal, incorporat l'any 2000 per un decret del ministre d'Interior Ángel Acebes. Alhora, en les darreres setmanes, 250 persones han rebut una multa, que en alguns casos arriba als 6.000 €, per haver participat en les mobilitzacions estudiantils de la Primavera Valenciana.

Paral•lelament, a Mallorca, hi ha hagut 12 detencions per diferents protestes en les darreres setmanes: 6 estudiants per l’ocupació de la Conselleria d’Educació, 2 persones per la protesta pacífica contra Bauzá a Manacor i 4 més pel mateix motiu a Bunyola, els quals varen denunciar amenaces, vexacions i agressions per part de la Guàrdia Civil. Tots ells, tanmateix, han estat posats en llibertat amb càrrecs de 'desordres públics' les següents hores. Per altra banda, 4 persones que havien participat en una acció en suport al poble sahrauí al Consolat de Marroc, on havien estat agredits pels funcionaris del consolat marroquí, i que havien estat citats a declarar a la comissaria, han estat imputats.

També a Mallorca, la setmana passada, 4 joves independentistes varen ser jutjats acusats d’haver cremat una bandera espanyola a la Diada de Mallorca de 2010. Poden ser condemnats a 3 anys de presó i a uns quants milers d’euros de multa. Segons els encausats, els expedients de l’acusació “són plens de mentides i contradiccions, i si el cas ha seguit endavant ha estat només per motivacions polítiques”.

Per tot això, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular proposa al Ple d'Artés l’adopció dels següents acords:

Primer.- Constatar que la repressió policial i judicial no soluciona cap conflicte de naturalesa política o social, i per tant cal apostar per solucions globals que minimitzin els motius que originen aquest conflicte.

Segon.- Demanar la llibertat sense càrrecs de totes les persones encausades per la vaga del 29M o pels fets de Mallorca o València. Entenem que la Justícia està actuant de forma molt desigual depenent la tipologia del cas.

Tercer.- Demanar a les autoritats policials de les administracions autonòmiques i estatal que aturin la repressió contra aquells sectors socials que lluiten per una societat més justa.

Quart.- Traslladar aquest acord a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, al Govern de les Illes Balears, a la Generalitat Valenciana i al Govern de l’Estat Espanyol; així com a l’organització antirepressiva catalana, Alerta Solidària.

El jove Enric Alcover denuncia les vexacions i maltractaments de la guàrdia civil, que el va detenir per parlar-los en català.

Publicat per Vilaweb.cat

Un jove militant d’Arran Enric Alcover fou detingut dissabte passat a Biniali, després d'una baralla a la revetlla de la població, i quan va parlar en català a uns agents de la guàrdia civil. Alcover ha relatat les vexacions i maltractaments que va patir durant la detenció: ahir va declarar, en una conferència de premsa acompanyat de militants de l'organització juvenil, que el van retenir en una sala de la caserna de la guàrdia civil, amb sis o set agents. 'Em pegaven per no besar la bandera espanyola', diu Alcover.

Després, segons el relat del jove que recull el Diari de Balears, un altre guàrdia civil que també era a la sala, cridant visca el rei, va provar que el jove l'imités i cridés un visca el rei. Com que s'hi va negar, li va pegar quatre bufetades a la cara.

'Quan em varen detenir, m’empenyeren contra una paret i m’emmanillaren entre cops, sense que jo m’hi resistís en cap moment', explica Alcover. I continua així: 'Feien befa de mi. Em varen humiliar'. I explica que li van presentar un document de càrrecs penals en què els guàrdies civils l’imputaven haver començat la baralla i haver insultat els agents.  El jove ho explica així: 'Primer vingueren amb el document. Però no feia comptes signar-lo, perquè tot era fals. I resulta que al cap d’uns minuts em varen amollar'. Ja feia dues hores i mitja que era al calabós. 'Amés a més, ni tan sols no em varen deixar telefonar a la meva família', lamentava.

Per aquestes vexacions, Alcover ha presentat una denúncia al jutjat d'Inca. Ahir va rebre el suport de familiars, d'amics i de companys de militància davant de la delegació del govern espanyol, on es va fer la conferència de premsa.

Aquest no és pas un cas aïllat: Dos guàrdies civils, a judici per vexar un veí de Vilajuïga que es negava a parlar en espanyol