Alerta Solidària

El grup de suport al diari Egunkaria dels Països Catalans ha emés una nota on dóna les gràcies a totes aquelles que s’han solidaritzat durant els darrers set anys « contra la llei del silenci ».

A tres quarts d’una es feia pública la sentència :

Martxelo OTAMENDI, absolt

Iñaki URIA, absolt

JoanMari TORREALDAI, absolt

Txema AUZMENDI, absolt

Xabier OLEAGA, absolt

Egunkaria, ABSOLT

 ...i ara què?

Publicat a l’Accent.cat

En Zigor i en Diego ja són lliures. Aquests dos catalans van sortir aquest mes de gener després d'haver complert els nou anys íntegres a què l'Audiència Nacional espanyola els va condemnar. L'acusació: haver col·laborat amb l'organització armada ETA.

L'ACCENT hem volgut parlar amb ells per saber què significa per a un militant estar a la presó durant tant de temps i quin valor tenen el compromís i la lluita per mantenir-se ferms després de passar nous anys entre murs.

Els vam entrevistar durant la jornada antirepressiva que va organitzar Rescat (el Col·lectiu de Suport als Presos i Preses Polítiques) per donar-los la benvinguda el dissabte 20 de febrer.

Després de tres anys i mig de procés judicial arriba un judici a l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife contra un independentista canari. Se li atribueixen delictees d’atemptat pels que podria anar a la presó i una sanció de més de 6.000 €.

Alerta Solidària, en nom de l’Esquerra Independentista catalana envia una salutació de suport i fraternitat amb la persona encausada i tot el moviment d’alliberament nacional canari.

Després de gairebé 7 anys de tancament provisional de l'únic diari editat íntegrament en euskera, per ordre del jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, ha arrencat avui la vista oral del judici.

Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Xabier Oleaga, Joan Mari Torrealdai y Txema Auzmendi estàn acusats de pertinença a E.T.A. Tan sols per ser les persones que dirigien el primer diari en euskera, amb una petició de 70 anys de presó.

Nota de suport d'Alerta Solidària a les persones encausades

Publicat a l’Accent.cat

L’Esquerra Independentista, entre aquesta l’organització antirepressiva Alerta Solidària denuncia el support que l’artista israeliana donà a la matança de Gaza.

Mobilització a Barcelona el mes de gener per denunciar l'atac contra GazaLes organtzacions de l'esquerra independentista han emès un comunicat conjunt en què demanen que es cancel·li l'actuació de la cantant israeliana Noa en el marc dels actes oficials de la Diada.

El motiu: el suport de l'artista a l'operació que va fer l'exèrcit israelià el passat mes de gener contra la franja de Gaza i que es va saldar amb més de 1.500 palestins morts i centenars de ferits.

La Plataforma Aturem la Guerra i diverses ONG també han demanat que el Govern es faci enrere i cancel·li l'actuació.

Segons ens ha informat el Casal Argentí a Barcelona, el dia 7 de juliol va ser detingut a Ontinyent (Vall d’Albaida) el sotscomissari de la dictadura argentina Jorge Alberto Sosa, acusat de 18 delictes de lesa humanitat.

La detenció, a càrrec d’agents del Cuerpo Nacional de Policia, continua el procés iniciat pel Jutjat Federal de Neuquén qui sol·licità al Ministeri d’Exteriors espanyol l’extradició del torturador, resident a Ontinyent des del 1992. Va venir als Països Catalans amb la seva família i va obtenir la nacionalitat espanyola. Actualment té 72 anys d’edat.

El 25 de març de 2009: l'Audiència Nacional espanyola va arrestar Faruk Doru i l'ex-diputat kurd Remzi Kartal a Madrid. El 14 d'abril de 2009: el govern de Turquia deté 245 càrrecs electes i membres del partit kurd DTP. Prou persecució!

ACTE PÚBLIC DE DENÚNCIA I SOLIDARITAT A BARCELONA:
29 d'abril de 2009, al Casal de Joves de Gràcia (Gran de Gràcia, 190), 19:00h

Notícia publicada a Vilaweb.cat

Fou sentenciat a mort per l'assassinat d'un policia el 1981

El Tribunal Suprem dels EUA no ha admès el recurs presentat pel periodista i ex-membre dels Panteres Negres Mumia Abu-Jamal i ha confirmat la condemna per l'assassinat, fa vint-i-vuit anys, d'un policia de Filadèlfia. Els advocats d'Abu Jamal havien al·legat que la fiscalia havia bandejat alguns ciutadans negres del jurat que va condemnar a pena de mort l'activista, convertit en un símbol de la lluita contra la pena capital i contra el racisme.

Abu-Jamal nega que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència perquè havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però el fiscal va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana.