Alerta Solidària

L'organització Alerta Solidària s'ha sumat a la convocatòria del Grup Antirepressiu i Al Carrer! per al proper dimarts 19 de febrer als Jutjats de Girona. La mobilització és per donar suport als 8 detinguts dies després de la vaga general per la seva suposada participació en els aldarulls posteriors a la manifestació del 14N que va acabar davant la Cambra de Comerç.

Des d'Alerta Solidària expressem el suport a la convocatòria i animem a gironins i gironines a secundar-la.

Suport als vaguistes imputats pel 14n!

Concentració: Dimarts 19 febrer a les 11:00h als Jutjats de Girona

El passat 4 de desembre 8 persones van ser detingudes arran dels fets succeïts a la passada Vaga General (14-N) davant la Cambra de Comerç de Girona. Durant el recorregut de la manifestació anticapitalista les vaguistes van demostrar el seu rebuig a les declaracions fetes uns dies abans pel president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, segons les quals “els gironins havien d’acostumar-se a treballar més i cobrar menys”.  Per contra, nosaltres rebutgem aquesta recepta de la Patronal per sortir de la crisi, perquè no és pas treballant més precàriament que tindrem una vida digna, sinó dient prou i plantant cara.

Perquè no només és legítim prendre part d’una Vaga General, sinó que és necessari,

Perquè és responsabilitat nostra organitzar-nos i ser contundents davant les continuades retallades en l’àmbit social i

laboral, i davant les privatitzacions dels serveis bàsics,

Tot el nostre suport als vaguistes imputats!

Hem perdut la por, solidàries endurim la resposta!

--------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup Antirepressiu de Girona us convida al...

GRAN CARNESTOLTES

ANTIREPRESSIU 2013!*
#14n la lluita continua. Absolució encausats.

* Divendres 22f a partir de les 18h, Rap conscient al CSO Kan Kolmo de Girona

(entrada lliure) amb
-Mc. Yuyu (Girona)
-Neve (Girona)
-EAM - Exèrcit d'Alliberament Musical (Palamós)

*Dissabte 23f, a partir de les 23h, Festa de Carnestoltes al CS Apaga la Tele de

Sarrià de Ter (entrada 4 euros) amb
-Ariana Puello (Girona, NYC)
-Dr. Matanza (Cuba, NYC)
-Dj. Kharloss Selktah
-Somos nosotros
-Dj Coronel Tejero
-Samwtix Dj

*(els beneficis aniran destinats íntegrament a les despeses de les campanyes antirepressives)

http://grupantirepressiu.org

El judici que s'havia de celebrar aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona contra Enric Duran, conegut com a 'Robin dels bancs', s'ha suspès perquè l'acusat no ha comparegut.

Notícia publicada a Vilaweb.cat

Duran s'enfrontava a vuit anys de presó per haver estafat nombrosos bancs en no retornar multitud de crèdits. El jove va fer pública la seva estafa per denunciar el que ell considerava un frau del sistema financer i va assegurar que havia donat els diners a entitats benèfiques, ONG i cooperatives. Duran va renunciar al seu advocat fa uns dies per falta de confiança, però l'Audiència no li va acceptar. Ara el seu advocat també ha renunciat a la defensa i la fiscalia ha demanat una ordre de recerca i captura.

L'estafa de Duran va començar el 2006, quan va constituir diverses empreses fictícies i va demanar gairebé 500.000 euros en crèdits a una quarantena d'entitats financeres, caixes i bancs. El setembre del 2008 va fer pública la seva operació i va anunciar que no ho pagaria en publicar un diari gratuït on explicava els motius. Llavors se'l va voler detenir, però la justícia no el va trobar. No va ser fins la primavera del 2009 quan Duran va reaparèixer en públic amb un altre diari i en una roda de premsa. Llavors sí que va ser arrestat i va passar dos mesos a presó després de pagar una fiança de 50.000 euros.

El novembre del 2011 es va presentar al primer judici contra ell per una demanda civil del BBVA, que li reclamava uns 25.000 euros de deute més interessos per la retirada de diners en efectiu amb una targeta de crèdit. Va ser condemnat.

Aquest dimarts l'Audiència de Barcelona havia de jutjar Duran per la denúncia penal de la fiscalia i una quinzena d'entitats financeres. La fiscalia l'acusa d'un delicte continuat de falsedat documental mercantil i d'un delicte d'insolvència punible. Duran havia demanat la suspensió del judici perquè, segons ell, no va ser avisat de la data fins fa tres setmanes, mentre que el despatx del seu advocat ho sabia des de l'octubre. Això i diferències en l'estratègia de defensa el van fer renunciar al lletrat i a demanar temps per buscar-ne un altre.

Però l'Audiència ho va rebutjar, al·legant que no hi havia suficients motius, que hi havia prou temps per preparar el judici i que tot podia respondre a una maniobra dilatòria. El seu advocat també ha renunciat a defensar-lo, en constatar la diferència de criteri i la manca de confiança.

En iniciar-se el judici i no comparèixer Duran, el seu advocat ha reiterat els arguments per renunciar a la defensa, mentre que la fiscalia i les acusacions han demanat una ordre de recerca i captura per l'acusat, recordant que no se'l pot jutjar en rebel·lia perquè la pena és massa alta i que està en llibertat sota fiança. L'advocat defensor ha demanat que se'l torni a citar, perquè té domicili conegut, que se li designi un nou advocat si no ho fa el propi acusat i ha recordat que un apoderat de Duran ha comunicat la seva absència al tribunal. Ara els magistrats hauran de decidir què fan amb la situació creada.

Enric Duran s'enfronta a una pena de 8 anys de presó. En el seu escrit de conclusions provisionals, el fiscal recull que el 'Robin Hood' dels bancs va aparentar ser solvent i va fingir tenir feines que no tenia per aconseguir crèdits de 39 entitats bancàries. Segons Duran, ho va fer per denunciar l'especulació del sistema bancari i va destinar el prop de mig milió d'euros que va aconseguir a iniciatives socials.

La fiscalia i fins a 16 acusacions particulars l'acusen de "constituir empreses i confeccionar nòmines que no es corresponien amb la realitat" per aconseguir que li concedissin els crèdits. En aquests documents es va fer passar, per exemple, per director comercial o informàtic amb sous folgats. Per aquests fets, demanen que el condemnin a 6 anys de presó per un delicte continuat de falsedat documental mercantil.

A més, també l'acusen d'haver-se desprès de tot el seu patrimoni amb la intenció que els creditors no poguessin embargar-li res per rescabalar el deute. L'acusació pública recull que "es va desprendre de les seves propietats i es va col·locar en situació d'insolvència" entre el 2007 i el primer semestre del 2008. Segons les acusacions, va vendre el seu pis de Barcelona i va vendre tres finques rústiques a Tarragona. Per aquests fets, li demanen la pena de 2 anys de presó per un delicte d'insolvència punible.

Fora de l'Audiència, diversos simpatitzants, amics i col·laboradors de Duran en la Cooperativa Integral de Catalunya s'han concentrat per donar-li suport i denunciar la "farsa" del judici. Segons ells, s'ha vulnerat el dret a la defensa de Duran perquè no se li ha permès renunciar al seu advocat. A més, ha recordat que s'han admès 15 dels 15 testimonis de l'acusació i cap dels 23 de la defensa, entre els que constaven el banquer Emilio Botín o l'economista Arcadi Oliveres.

L'Audiència de Barcelona rebutja la suspensió del judici a Enric Duran, que tindrà lloc el dimarts 12 de febrer

En una decisió inesperada, el tribunal rebutja també la renúncia presentada per l'advocat defensor

Enric Duran no accepta aquesta decisió judicial i continua reclamant la suspensió del seu judici. Dilluns espera poder presentar un nou advocat davant del tribunal ja que no manté la confiança en el que ha portat el procés fins al moment. La fiscalia (L'Estat) i 14 entitats bancàries demanen, per l'Enric, 8 anys de presó, després que l'Enric Duran fes públic al setembre de l'any 2008 que havia demanat diversos crèdits a 39 entitats bancàries dels quals va aconseguir 492.000 euros que mai no ha tornat ni pensa tornar.

Dijous passat, Enric Duran va presentar una petició a la secció segona de l'Audiència Provincial de Barcelona per a la suspensió del seu judici penal per diferències amb el seu advocat. La manca de temps per preparar la campanya de conscienciació vinculada al judici el va motivar a prendre aquesta decisió.

Duran havia estat informat de les dates del judici només tres setmanes abans que s'hagués de celebrar, tot i que van ser publicades el 15 d'octubre. Tampoc no havia rebut l'acta de resposta a les proves que s'havien presentat tot i que havia estat publicada el 4 d'octubre, el que implica que el procés judicial havia seguit el seu curs sense ell saber-ho

L'advocat revocat per Enric, l'ha informat que un treballador del seu despatx era el responsable d'enviar aquestes actuacions i que no pot comprovar si van ser enviades ja que aquesta persona ja no treballa allà i no hi ha còpia guardada d'aquests enviaments. El que és un fet és que cap informació ni oral, ni escrita d'aquest procés judicial va arribar a l'acusat entre el primer d'octubre i aquest recent 23 de gener,

Els fets van desembocar en un clima d'indefensió i de legalitat més que dubtosa, pel que Enric Duran va demanar la revocació del seu advocat.

L'acusat explicarà amb més detall aquestes circumstàncies en l'escrit que presentarà dilluns, ja que en la seva resposta de l'Audiència argumenta que les raons presentades no eren prou detallades.

Recollida de signatures:  Signa aquí la campanya per demanar l' #AbsolucióEnricDuran

+ Informació:

www.enricduran.cat

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

El jutjat d'instrucció 4 de Barcelona ha obert un procediment de judici de faltes contra Jordi Arasa, el sots-inspector de la unitat d'antiavalots ARRO dels Mossos d'Esquadra.

Notícia publicada per La Directa. Autor: Jesús Rodríguez.

L'acusa de les agressions reiterades amb la porra contra David Fernández –qui a dia d'avui és diputat electe per la CUP-AE– durant el desallotjament de la plaça de Catalunya de Barcelona el 27 de maig de 2011, qui va denunciar els fets assenyalant-lo amb el seu número de placa i el seu nom i cognoms.

Aquesta concreció ha estat determinant per a l'acceptació del procés contra el policia, segons diu el jutge Josep Maria Miquel Porres, qui considera que en la resta de casos no queda acreditat qui van ser els agents autors de les agressions i quines van ser aquestes agressions. És paradigmàtic que el magistrat, malgrat la denúncia presentada per més d'una cinquantena de persones, de l'existència d'un vídeo on es demostrava que Arasa va ser amb diferència l'antiavalot més violent de tota l'operació de desallotjament i després que l'Audiència Provincial tombés la seva decisió de no investigar més els fets, només reconegui aquest cas i mantingui el sobreseïment per a tota la resta. Una mostra de les mínimes ganes d'investigar els fets per part d'aquest jutjat fou el primer auto d'arxiu provisional, on el jutge Miquel Porres deia que no podia determinar si hi havia fets delictius perquè els arxius de vídeo i audio que va rebre no s'obrien des del seu ordinador. El currículum d'Arasa suma altres casos polèmics, com la detenció d'un home que anava en cadira de rodes en el marc d'una manifestació contra els empresonaments de la vaga general del 29M.

Des d'Alerta Solidària ens fem ressò del comunicat emès pel Grup Antirepressiu de Girona en suport a les dues persones condemnades per participar en accions en suport a la campanya per la llibertat de l'activista llibertària Núria Pòrtulas.

Avui hem sabut que dos membres de la campanya de solidaritat amb Núria Pórtulas, han estat condemnats a 1 any i 4 mesos de presó per atemptat a l’autoritat, és a dir empentes ja que les agressions no han quedat demostrades i al pagament d’una multa de 2750 + 1800 € per responsabilitat civil a dos agents. Les penes imposades fan referència a l’encadenada realitzada pels dos companys a les portes de la subdelegació del govern. Aquests fets s’emmarcaven durant la setmana de lluita en la qual vam realitzar diverses accions de desobediència civil (despenjar-se de diversos ponts de la ciutat, embidonar-se davant dels jutjats o ocupar l’arbre de la plaça del Lleó) com a mostra de suport durant la deliberació del recurs presentat davant del Tribunal Suprem.

En el judici es van presentar diverses proves visuals (vídeos i fotografies de periodistes presents) on només quedava constància de les diferents carregues i agressions exercides, per part dels antiavalots i agents de paisà, sobre els dos encadenats un cop alliberats i la resta del grup. En aquest sentit les úniques proves aportades per la policia eren les declaracions dels 10 Mossos d’Esquadra, que acusaven els activistes d'agressions i lesions indemostrables, com ho són lesions cervicals, a diferència dels traus i fortes contusions que presentaven els membres del col·lectiu de suport.

Volem denunciar que les imputacions efectuades pels mossos d’esquadra no són aleatòries, ja que de les diverses accions de desobediència civil durant les dues setmanes de lluita aquestes han caigut curiosament contra dos dels membres més actius i visibles de la campanya. Amb un objectiu clar: atemorir el col·lectiu de suport per aturar les denúncies contra les polítiques repressives de l'estat.

Per tot això, des d'Alerta Solidària volem donar suport al seguit d'accions i concentracions convocades pel Grup Antirepressiu, com per exemple, la d'avui dilluns a les 19h davant de la Generalitat (a Girona) així com denunciar, una vegada més, el funcionament d'un sistema judicial que empara les pràctiques violentes i agressives dels cossos policials al mateix temps que condemna activistes per accions polítiques i fets no provats.

La solidaritat és la nostra millor arma i la lluita, l’únic camí.

Alerta Solidària

Girona, 28 de gener de 2013

La COS exigeix s'aturi definitivament la política repressiva de la Direcció de TMB contra els treballadors i treballadores de l’empresa.

 Publicat per Llibertat.cat

El jutjat penal 3 de Barcelona ha absolt Saturnino Mercader i Josep Garganté del delicte de revelació de secrets. La denúncia la va presentar TMB, sense suport de la fiscalia, i el jutjat entén que no s'ha acreditat qui va difondre les cintes amb converses de càrrecs de l'empresa i tampoc creu que es vulnerés la seva intimitat.

Un cop coneguda la sentencia, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), exigeix que el perdó public de la Direcció de TMB cap al conductor, Manuel Casado, que va patir l’abús d’autoritat i que Mercader i Garganté van denunciar públicament. A més a més, considera que se li han de restituir a Manuel Casado els 15 dies de sanció sense feina i sense sou que se li van aplicar.

Així mateix, el sindicat considera que la Direcció de TMB també ha de demanar perdó públicament als companys Mercader i Garganté per un procés que ha comportat 4 anys de repressió sindical.

Després de tot aquest procés, a la COS li agradaria saber quants milers d’euros públics s’ha gastat la Direcció de TMB en pagar al Bufet d’advocats Garrigues, notaris, compra d’ordinador, taxis i lloguer de local que han suposat aquests 4 anys de procés contra els companys Mercader i Garganté.

El sindicat recorda que el membre de l’equip directiu va reconèixer al judici que en cap moment la Direcció li havia demanat explicacions o obrir expedient sancionador per donar l’ordre en reiterades ocasions de “provocar” a un conductor, per poder-lo sancionar de manera més greu.

Els fets

El 22 de juliol de 2008 un conductor d’autobusos de TMB de la cotxera Pablo Díez va ser víctima d’un cas d’abús de autoritat per part d’un Cap de Línia (Fernández) amb la col·laboració de dos comandaments (Ramirez i De Haro), que va acabar en un expedient disciplinari i 15 dies de suspensió de feina i sou per al treballador. Gràcies a una gravació que algú va “penjar” a Internet es va poder descobrir l'afer.

Quatre anys després, la Direcció de TMB demana 2 anys de presó per als companys Mercader i Garganté que van denunciar aquest fet per “suposadament” atacar la intimitat i l’honor del cap de línia i els comandaments al fer referència a la gravació durant una roda de premsa.

A la gravació penjada a Internet es pot escoltar una discussió entre un comandament i un conductor en la qual el primer provoca de mala fe al segon per acabar imposant-li una sanció de 15 dies de suspensió de treball i sou.

Als pocs dies que es produís el cas d’abús d’autoritat, la CGT d’autobusos de TMB va convocar una roda de premsa on Saturnino Mercader, com a President del Comitè d’empresa, Josep Garganté, com a portaveu de la CGT i Manuel Casado, el treballador sancionat, van donar la seva opinió sobre el cas i demanaven a la Direcció de TMB que prengués les mesures corresponents.

A continuació, la Direcció de TMB informava que les mesures que prendria serien sancionar als companys Mercader i Garganté amb 4 mesos de feina i sou i impulsaria un judici penal.

Pel que fa a la denuncia laboral, els companys van guanyar el judici, encara que el Tribunal Superior de Catalunya va demanar al Jutge que tornés a dictar sentencia, sent aquesta contraria als interessos dels treballadors i un cop més recorreguda.

Tanmateix, en relació al judici penal, la fiscalia ha demanat finalment 18 mesos de presó i 18 mesos de multa a raó d’una quota diària de 12 euros amb la responsabilitat personal subsidiària en cas d’impagament, mentre que la Direcció de TMB puja el llistó i demana 2 anys de presó i una multa de 12 mesos amb una quota diària de 18 euros, i responsabilitat personal subsidiària en cas d’impagament de 6 mesos de privació de llibertat.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) d’autobusos de TMB van denunciar públicament la hipocresia de la Direcció de TMB que no només no ha sancionat aquest cas d’abús d’autoritat d’un directiu, sinó que a més està “linxant” a dos treballadors, un afiliat a la CGT i l’altre a la COS, que simplement van dur a la pràctica els acords assolits per part de la seva secció sindical en aquell moment i fent la seva feina com a representants dels treballadors, que és denunciar qualsevol tipus d’abús contra un treballador. La sentencia, finalment, ha sigut absolutoria per Saturnino Mercader i Josep Garganté

Rebuig massiu i divers al desallotjament i demanda inequívoca d'un espai autogestionat.

116 col·lectius (entre els quals Alerta Solidària) i 540 persones han mostrat el seu suport al projecte del Casal Popular de Joves de Lleida a través de la seva adhesió al manifest No desallotjareu els nostres somnis. El Casal és del jovent.

El manifest, llegit en la presentació d'avui per en Jaume Belló (professor d'interpretació i membre de la companyia Xip-Xap i de la Comunicativa CTO) i impulsat durant 3 setmanes per l'assemblea del Casal, recull adhesions col·lectives d'una gran diversitat d'àmbits. Entre elles destaquen entitats socials (com la Federació Catalana de Voluntariat Social, Agrupa't o la PAH de Lleida), culturals (5 colles bastoneres, companyies de teatre, etc.), 18 Casals i Ateneus, 11 grups de música, associacions i plataformes juvenils (associacions locals, Arran, Joves d'Esquerra Verda, etc.), col·lectius i consells d'estudiants, agrupaments escolta, entitats ecologistes (IPCENA, Som lo que Sembrem), partits i organitzacions polítiques (ICV, CUP, PCPC, Revolta Global, Endavant, etc.), assemblees socials i d'indignats, sindicats (CGT de Catalunya i CGT de Ponent), projectes comunicatius (Setmanari Directa, Waita TV i Araponent.cat), entre altres.

Des de l'assemblea del Casal entenem que els suports expressen massivament i nítidament que:

- El desallotjament del 7 de desembre precipitat per la Paeria va ser un error en tancar un espai que durant 10 mesos va acollir el projecte (obert, participatiu i de tots) del Casal i de nombroses iniciatives culturals, socials i polítiques.

- Un espai de trobada, autogestionat pel jovent i les entitats de la ciutat és una necessitat (històricament reclamada pels col·lectius juvenils) que no pot esperar un dia més.

Entenem que aquest posicionament clar, massiu i divers no pot ser menystingut per la Paeria en les actuals negociacions i futures accions per ubicar el nou Casal a l'antiga Casa Panadés i per trobar futurs espais (amplis, polivalents i cèntrics) pel Casal de Joves de la ciutat.

Finalment, volem agrair sincerament els centenars de suports rebuts i l'ajuda rebuda. La lluita continua!

Lleida, 17 de gener de 2013

[Vídeo] Jaume Belló, dramaturg i director teatral, ha llegit el manifest i ha expressat el seu suport al Casal

Llistat d'adhesions de col·lectius

Llistat d'adhesions personals

El Casal Antoni Sala i Pont, juntament amb l’organització juvenil Arran i la CUP, van donar a conèixer el passat 15 de gener el següent comunicat que reproduïm a continuació i que fem nostre:

PROU PERSECUCIÓ POLÍTICA A BADALONA

El Casal Antoni Sala i Pont, Arran Badalona i CUP Badalona presenten un recurs de reposició contra les multes de 201 euros que han rebut 5 assistents al casal durant un acte contra la Hispanitat i condemnen les “represàlies” que s’estan portant a terme contra les tres organitzacions.

Els fets es remunten al passat 12 d’octubre de 2012, quan la Unitat Omega de la Guàrdia Urbana de Badalona va assaltar el Casal Antoni sala i Pont, va retenir desenes d’assistents i va detenir un dels socis de l’entitat, que va quedar absolt a un judici de faltes el passat mes de desembre.

Dos mesos després, 5 dels assistents a l’acte, que van estar retinguts i identificats per la Guàrdia Urbana, han rebut la notificació d’una sanció de 201 euros per “suposat” consum d’alcohol a la via pública.

El Casal Antoni Sala i Pont, Arran Badalona i la CUP Badalona condemnem la falsedat d’aquestes acusacions i hem presentat aquest matí un recurs de reposició de 5 pàgines a la Regidoria d’Hisenda i de Recursos Interns i denuncien les següents irregularitats:

· Manca de notificació per presentar al·legacions. Les notificacions no han arribat en el temps i forma corresponents per tal que la persona presumptament infractora pugui presentar les seves al·legacions, fet que crea una situació d’indefensió jurídica.

· Manca d’identificació dels presumptes autors. En la resolució es fa esment d’un col·lectiu de persones interessades però, en cap cas, s’especifica aquesta col·lectivitat.

· Manca de fonamentació jurídica ja que no es determina l’hora exacta de la infracció, de quina forma es va comprovar la beguda que s’estava consumint, ni en quina zona de la via pública es trobava la persona interessada. Tampoc No es determinen els motius pels quals no es va considerar oportú fer una advertència prèvia enlloc d’imposar la sanció econòmica.

· Manca de proporcionalitat. La sanció de 201 euros no respon al principi de proporcionalitat que estableix l’Ordenança de civisme, ja que en cap cas es va alterar el medi ambient ni la salut de les persones, no existeix intencionalitat, ni reincidència ni reiteració.

Per tot l’exposat, les tres entitats demanem que s’anul·li la resolució i que quedi sense efectes la sanció imposada.

El Casal Antoni Sala i Pont, Arran i la CUP reiterem la falsedat de les acusacions, ja que en cap moment es va consumir alcohol a la via pública ni es van produir actes incívics, i insistim en condemnar “l’onada de represàlies” que estem patint des que el govern del PP va accedir al govern municipal.