Alerta Solidària

Per recollir fons per a la despesa jurídica, l’organització juvenil Arran organitza a Molins de Rei un concert antirepressiu.

Després de més de dos anys de la detenció de l’Eudald Calvo, i després que el Jutjat Contenciós Administratiu n. 13 de Barcelona ens donés la raó i condemnés a l’Ajuntament de Mataró a anul·lar la multa que van imposar a una de les 13 persones multades, el Jutjat Contenciós n. 11 de Barcelona, novament a fallat a favor d’un altre dels independentistes que van recórrer aquestes multes, condemnant novament a l’Ajuntament de Mataró a retornat l’import de la multa imposada així com al pagament dels interessos generats des del dia del pagament fins que facin efectiu el pagament de la mateixa.

Novament la sentència dictada estableix que una Administració Pública no pot fer seguidisme cec del que digui la Policia, i ha de possibilitar que es practiquin proves que puguin assenyalar les contradiccions dels agents.

Novament es recull en una sentència la manipulació que van realitzar els agents dels Mossos d’Esquadra al falsificar una acta de denúncia en base a la qual es pretenia sancionar a aquestes 13 persones amb multes de 900 euros.

Malgrat les multes van ser iniciades per part dels agents dels Mossos d’Esquadra, va ser el govern del PSOE qui les va tirar en davant, qui va denegar qualsevol pràctica de prova i qui emparava i augmentava la impunitat dels Mossos d’Esquadra, els quals malgrat reconèixer la falsificació per dues vegades en cada acta d’elements essencials, malgrat deixar entreveure l’existència de fitxers il·legals, va acabar sancionant a 13 independentistes pel simple fet de solidaritzar-se amb un company detingut.

Ara el govern està a mans de CIU, i malgrat no tenir res a veure amb aquella decisió política de sancionar a les 13 companyes, és aquets govern qui amb diners públics està pagant a advocats i procuradors per continuar l’herència repressiva i d’empara a la impunitat policial. És el govern de CIU de Mataró, qui malgrat ser un Ajuntament amb greus problemes econòmics que està aplicant retallades en tots els àmbits socials haguts i per haver, està decidit a continuar amb la repressió política, a costa de diners públics.

Tanmateix, aquest dimecres s’ha celebrat el tercer judici, durant l’acte del qual, el Cap de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mataró va atrevir-se a treure una revista amb la llista de persones de la CUP de l’any 2003 reconeixent que aquesta llista la feien servir per identificar a les persones de l’Esquerra Independentista, al ser aquestes persones presents en molts actes del carrer, sense cap vergonya en mig d’un judici es va dir explícitament que els Mossos d’Esquadra es basen en registres no reglats en llei per a classificar i identificar persones per la seva afinitat política.

Des d’Alerta Solidària continuarem lluitant per acabar amb les persecucions polítiques que pateixen les militants de l’Esquerra Independentista, i acabar amb la impunitat dels cossos de seguretat de l’Estat.

Fem difusió del comunicat de les persones afectades i del grup de suport davant l'absolució del sotsinspector responsable de les càrregues a la UdG:

Impunitat per a la violència "desproporcionada i gratuïta" a la UdG

El jutge absol el sostsinspector 3772 i diu que els responsables són els antiavalots que no es poden identificar.

Un cop més, i ja hem perdut el compte de les vegades que s'ha repetit, una actuació dels Mossos d'Esquadra amb el resultat de diverses ferides queda impune. I és que les ferides si les pateixen les manifestants no són condemnables sota la cínica justificació d'utilitzar "la força imprescindible". Quantes càrregues i ferides caldrà fins que la mal anomenada "justícia" d'aquest país tingui la dignitat de condemnar l'actuació de la policia alhora de reprimir les protestes socials?

En aquest cas la sentència ha hagut de reconèixer que la policia va practicar dins la universitat violència "desproporcionada i gratuïta", però aleshores arriba l'argument de recanvi: els antiavalots no anaven identificats. La impunitat policial és total: quan és impossible amagar la brutalitat policial, aleshores no es pot condemnar el responsable de l'operatiu -el sotsinspector 3772, que és també qui va ordenar els trets que van buidar un ull a Esther Quintana durant la vaga general- perquè la responsabilitat és dels agents i els agents no es poden condemnar perquè no estan identificats. És per riure per no plorar... Té clar aquest jutge que els antiavalots estan obligats per llei a portar la identificació visible? Ens volen fer creure que el cos dels Mossos d'Esquadra és incapaç d'identificar els seus propis agents?

És curiós com els Mossos d'Esquadra són incapaços -i continuaran essent-ho amb codis a l'esquena- d'identificar els seus propis agents en nòmina però no dubten a demanar les dades d'estudiants i treballadores als sanitaris que els van atendre de les ferides o a utilitzar els seus fitxers polítics secrets i il·legals per castigar els i les activistes dels moviments socials. I curiosament un cop més sí que hi van haver detinguts entre els i les manifestants, sí que van ser identificats i el seu judici sí que continua endavant... Tot plegat una farsa per tapar la repressió dels i les estudiants i treballadores que es manifestaven per defensar una universitat pública i de qualitat davant d'Artur Mas el retallador.

Presentarem recurs contra aquesta sentència i no ens cansarem de denunciar la brutalitat policial i les vergonyes d'aquest sistema que els premia amb la impunitat.

Ni retallades ni repressió.
Prou impunitat policial.
Absolució estudiants i treballadores imputades.

El jove castellonenc detingut el passat 13 de març ja està en llibertat després de 3 dies de segrest. Imputat, però, amb falses acusacions d’un presumpte delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, un presumpte delicte d’odi ideològic contra un individu conegut per la seva militància en grups d’ultra dreta (i acèrrim defensor de feixistes com Josué, assassí del jove antifeixista Carlos Palomino al metro de Madrid). Aquests grups sí que són agressors de les llibertats a diferència del nostre company imputat, defensor de les llibertats i membre actiu dels diferents moviments socials contra el racisme i la xenofòbia.

El jove, que fou detingut per un fort dispositiu policial quan marxava sol cap a casa després d’haver participat en una manifestació contra les retallades convocada per la Cimera Social, no fou informat del motiu pel qual se’l detenia. Des d’aleshores ha passat 3 dies en les clavegueres de l’estat, on se li ha tractat de forma vexatòria i discriminatòria. On se li han negat els drets mes fonamentals com a persona, com ara anar al bany o no donar-li de beure. L’han pressionat, insultat, menyspreat per la seva ideologia d’esquerres. Està clar que no és una detenció a l’atzar, sinó una estratègia policial per intentar criminalitzar a la gent que lluita en els moviments socials.

Aquest jove està sotmès ja fa temps a un seguiment continu per part de la brigada d’informació de la policia amb l’objectiu d’intimidar-lo i anul·lar-lo. El motiu? Ser una persona activa i coneguda dins dels moviments socials de la Plana. Es per tots sabut que les forces repressores tenen arxius i llistats il·legals de persones vinculades a col·lectius socials de la Plana i els quals utilitzen de manera intimidatòria, també és sabut que la policia està emprant denúncies falses de gent que participen en grups neonazis per tal de crear la base per a la criminalització. Es així com actuen les dues cares de la mateixa moneda per tal d’atemorir a tota la gent que no pensa com ells.

Per altra banda, com de costum, podem veure la clara connivència, col·laboració i manipulació dels mitjans de comunicació per desprestigiar i deslegitimitzar la joventut revolucionària de la ciutat (com es pot apreciar hui a la premsa local on acusen al detingut d’haver agredit a un funcionari públic proferint insults racistes, segons com remarquen fonts policials). Cal destacar que el denunciant és membre de la il·legalitzada organització Blood&Honour i afiliat a la formació neonazi “Alianza Nacional” on milita activament.

Recordem, en el 20è aniversari de l'assassinat de Guillem Agulló, que l'assassí Pedro Cuevas es va presentar a les eleccions de Xiva per aquesta formació. Ell mai va ser acusat d'odi ideològic i va ser condemnat a 16 anys de presó dels quals només n’ha complert 4 anys. És aquesta un altra clara mostra de la doble vara de mesura utilitzada per les forces repressives de l'estat i tot el seu aparell repressor.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!

SI TOQUEN A UN ES TOQUEN A TOTES!

PRUO MANIPULACIÓ, PROU MUNTATGES POLICIALS!

ABSOLUCIÓ DETINGUT!

El ple celebrat ahir dilluns (4 de març) a l'Ajuntament de Vic va aprovar la moció que presentaven la CUP i ICV-EUiA en què es dóna suport als moviments socials de la ciutat, es denuncia la criminalització que pateixen per part del departament d'Interior de la Generalitat i es reclama una investigació sobre els presumptes fitxers il·legals que permeten al Departament multar activistes que no han estat identificats prèviament. La moció es va aprovar gràcies als 6 vots favorables de la CUP (2), el PSC (2), ICV-EUiA (1) i SI (1), les 10 abstencions d'ERC (2) i CiU (8) i els 5 vots contraris de la racista i espanyolista PxC. Tots els partits excepte PxC van mostrar el seu acord amb el primer punt de la moció, que expressava el suport del ple als moviments socials de la ciutat, mentre que ERC i CiU es van mostrar disconformes amb la consideració que feia la moció sobre la criminalització dels moviments socials i l'ús per part de la policia de fitxers il·legals.

El regidor de la CUP Nil Puigivila va defensar la moció explicant els darrers casos succeïts a Vic, com el judici que van haver d'afrontar 11 activistes de la PAH per una acció de protesta contra un desnonament i que els ha comportat una multa de 180 € a cada un, o la multa que han rebut 4 persones per la seva presumpta participació en una concentració de protesta contra la celebració d'un acte feixista a Vic. En aquest darrer cas, es dóna la circumstància que els activistes no van ser identificats en el seu moment i un dels 4 ni tan sols havia assistit a la concentració, cosa que va poder demostrar, raó per la qual ha deixat de ser acusat.

El valent poble de Veneçuela s’enfronta avui a un dels majors reptes des que va iniciar el seu camí cap a la llibertat. Ha mort el seu president, el de totes nosaltres: Hugo Rafael Chávez Frías. Un més, sempre fidel als anhels de llibertat dels qui el van nomenar president per primera vegada l’any 1998 i l'han continuat referendant durant 13 eleccions i referèndums consecutius al llarg d’aquests 14 anys.

Ho ha dit aquell a qui Chávez va confiar l’enorme responsabilitat de donar la cara pel poble d’ara endavant: sentim un dolor immens. Però seria injust abandonar-nos a aquest sentiment d’orfandat que ens envaeix, injust per la brava gent de Veneçuela, les veritables líders d’aquesta revolució irreversible que començava a caminar amb el Caracazo de 1989. Aquells dies, mentre l’esquerra mundial es quedava quasi sense referents, l’embrió del Poder Popular començava a gestar-se als carrers de Caracas, enfrontant les mesures neoliberals que condemnaven el poble a la misèria extrema i batallant per arrancar la malmesa sobirania nacional de les urpes de l’imperialisme. Ell va cridar “qui vulgui Pàtria, que vingui amb mi!”, i allà hi vam ser totes les oprimides del món; allà hi va ser la gent del seu poble, que tan fermament va acabar amb aquell cop d’Estat l’11 d’abril del 2002 amb què la dreta neoliberal, amb l’inestimable suport del nostre comú opressor -l’Estat espanyol- i amb la immensa complicitat de molts mitjans de comunicació, el va voler derrocar.

Però la Revolució Bolivariana no la fa una persona, ni tan sols un partit, sinó els homes i les dones que lluiten, els moviments polítics i populars veneçolans, i res no l'atura. És un procés imparable de construcció socialista, de transformació democràtica, de creació d’una nova cultura política, de presa de consciència col·lectiva, que ha esdevingut esperança i exemple per a la resta del continent llatinoamericà.

No tenim cap dubte que la mort del Comandante serà un revulsiu per al procés veneçolà cap al socialisme. Ara és el moment d’anar més enllà, d’aprofundir en els canvis i processos en marxa, en la construcció d’un Poder Popular real que emani de la màxima participació política, que posi cada parcel·la de decisió en mans del poble sobirà. És el moment de defensar i de mantenir el llegat polític de Chávez, bastint i impulsant el II Plan Socialista, retornant tots els recursos a les veneçolanes, deslliurant-se dels darrers vestigis de l’imperialisme i del capitalisme; construint un model de veritable justícia social i econòmica.

Alhora, sabem que l’assetjament polític i mediàtic de les oligarquies occidentals cap al legítim govern veneçolà augmentarà de forma extrema en els dies que vénen. Ara mateix, el soroll de les mentides que emeten mitjans de comunicació com Globovisión, l’ABC o El País és eixordador. Intenten, com sempre han fet, ocultar les fites assolides en el camp de la sanitat, l'educació, la inclusió social, la participació política, la sobirania popular, econòmica, alimentària i energètica d'aquests 14 anys de transformació democràtica. Proven, inútilment, d’evitar que els pobles del Sud d’Europa prenguem l’exemple i el camí del veneçolà, fent passar Chávez per un dictador sense el suport majoritari social i institucional que en realitat sempre ha tingut.

Des de l’Esquerra Independentista, volem reafirmar avui més que mai el nostre suport al poble i al govern bolivarià, als moviments polítics, socials i ciutadans que conformen la base de la Revolució Bolivariana, i animar-vos a assistir a les concentracions que es realitzaran arreu dels Països Catalans en defensa de la sobirania nacional de Veneçuela.

Els imperialistes -empresaris, governs, mitjans- es freguen les mans ingenus, apel·lant a una “transició” que, malauradament per ells, només pot ser cap a un horitzó socialista. Perquè per sobre dels individus, dels noms, hi ha els anhels de llibertat de la classe treballadora i de la resta de les classes populars, de les dones i homes, de tots els pobles oprimits del món.

Avui hem perdut Chávez, però demà guanyarem la llibertat.

Visca la bonica Revolució Bolivariana!

Visca la Pàtria lliure i socialista!

Països Catalans, 6 de març de 2013

Brigada Catalana Veneçolana Alí Primera, CUP, Endavant (OSAN), MDT, Arran, SEPC, COS i Alerta Solidària

València: 20.30h Delegació de govern

Girona: 19.30h Plaça del Vi

Tarragona: 20h Plaça de la Font

Barcelona: 18h Urquinaona, 6 (consulat)

Sabadell: 19h Plaça Dr Robert

El passat divendres 15 de febrer es va fer la presentació del documental Operació Garzón contra l'independentisme català, acte que organitzava el Casal Estel Roig i la organització juvenil ARRAN a la Bisbal d'Empordà.

Convidats a l'acte hi havia en Josep Poveda, independentista perseguit l'any 92 que explicà el seu testimoni; i membres d'Alerta Solidària.

El debat posterior girà entorn a remarcar la importància de la repressió que se'ns fa als independentistes des de temps enllà, i com aquesta repressió aplicada per l'Estat pretén aturar, encara ara, l'aparició de moltes mobilitzacions i protestes al carrer. Les persones presents a la presentació que va tenir lloc al Teatre El Mundial, conclogueren la necessitat de no afluixar amb les lluites i les raons que ens porten a sortir al carrer a defensar els nostres drets i les nostres demandes. Josep Poveda, explicà el seu testimoni tot responent preguntes del públic. Alerta Solidària remarcà altres episodis repressius viscuts per l'esquerra independentista i pel seu entorn.

L'acte acabà amb un pica-pica que hi havia al Casal Estel Roig, on entre tots vàrem acabar el debat.

El jutjat d’instrucció núm. 6 de Tarragona ha acordat el sobreseïment de les causes obertes contra quatres veïns de la ciutat. Identificats pels Mossos d’Esquadra, citats a comissaria i a jutjats, van ser inicialment imputats per la policia per aldarulls ocorreguts en la Vaga General del 14 N.

Alerta Solidària Tarragona ha fet públic el següent comunicat

COMUNICAT PEL SOBRESSEÏMENT DE LA CAUSA CONTRA LES QUATRE COMPANYES IDENTIFICADES I RETINGUDES EL 14-N

El passat 14 de novembre, durant la vaga general convocada per organitzacions de l'Esquerra Independentista, sindicats i d'altres col•lectius anticapitalistes, quatre persones van ser identificades i retingudes de manera totalment aleatòria a la mobilització de Tarragona, dues de les quals eren de l'organització Arran. Durant aquestes mateixes mobilitzacions, dos menors van resultar ferits en una càrrega dels Mossos d'Esquadra.

El mateix dia de la vaga, les quatre companyes van ser citades a declarar i es va iniciar un procediment penal en que se les acusava de danys, desordres públics i delictes contra la seguretat del trànsit, entre d’altres. Però el passat dilluns 25 de febrer vam saber que la causa incoada ha estat sobreseïda per manca de fonament, ja que els agents citats a declarar no van ser capaços d'individualitzar en cap moment algun acte il·lícit realitzat per aquestes quatre persones. Per tant, la seva possible imputació queda arxivada i el procediment no seguirà endavant.

Aquesta ha estat una mostra clara d'arbitrarietat del cos dels Mossos d'Esquadra, sempre disposats a retenir, agredir i increpar, abans de preguntar.

Cal que fets com aquests no ens facin enrere en la lluita, sabem que la repressió és la manera que té el poder per destruir les nostres forces, però hem pogut comprovar un cop més que la lluita és l'únic camí i que la solidaritat és l'única resposta.

Aquesta ha estat una petita victòria, però no ens ha de fer oblidar que encara hi ha molts companys i companyes represaliades, que cal continuar lluitant i que no hem de deixar de tenir presència al carrer, en totes les mobilitzacions, vagues i accions que s’estan convocant arreu del territori.

Només lluitant tenim futur!

Alerta Solidària

Tarragona, 26 de febrer de 2013