|
9 de febrer de 2007, 20 anys de la mort d'en Julià Babia, el "nen" El present és complicat de ser entés, treballat, millorat... sense tenir els peus ferms en el que hem estat, sense saber el que som... Amb el l’esforç del passat ens hem fet persones, moviment i poble... Amb memòria, força i valentia, farem futur, farem història. Amb aquestes ratlles, des d’Alerta Solidària volem recordar, al conjunt de l’Esquerra Independentista qui fou company de lluita de totes nosaltres i que, malauradament, per diverses circumstàncies, ha quedat sovint relegat a un injust oblit. Per responsabilitat amb aquelles persones que han sofert la repressió, i conscients que l’homenatge només és per aquells que ho han donat tot en el combat, en el 20è aniversari de la seva mort, us atansem la figura d’en Julià, conegut com el “nen”, tot agraint-vos que coloqueu el cartell adjunt en un lloc ben visible del vostre local. (si voleu rebre la imatge per a fer el cartell feu-nos arribar un e-mail a
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
)
 El millor homenatge, la victòria. Alerta Solidària, 9 de febrer de 2007 Països Catalans
Julià Babia 25 de gener de 1961 9 de febrer de 1987 Nascut al Poblenou (barri de Barcelona) el 25 de gener de 1961. Als 10 anys es traslladà a viure a Sant Boi (Baix Llobregat), on va viure fins l’any 1981. Llavors, amb la seva companya Griselda, se’n va anar a Manresa, la capital del Bages. L’any 1976, als 15 anys d’edat, ingressà a les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i posteriorment al Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional. L’any 1979 fou un dels fundadors dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i del Independentistes dels Països Catalans (IPC), destacant la seva aportació a la solidaritat amb els presos del cas Batista i Roca al Baix Llobregat. Visqué intensament moments que han marcat la història de l’independentisme: les morts d’en Martí Marcó, d’en Fèlix Goñi, d’en Josep Antoni Villaescusa, d’en Quim Sànchez... el naixement de les diferents organitzacions, la repressió contra el naixen independentisme... Al Bages fou impulsor del Moviment Independentista del Bages (MIB), de la revista Espetec i dels actes dels CSPC, etc. L’any 1983 és un dels orgnitzadors de la Trobada Independentista d’Artés (Bages), on s’assentaren les bases per a la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT), amb la campanya “Cap a la construcció del Moviment de Defensa de la Terra”). En un altre registre fou també impulsor del bar Globus de Manresa on hi treballà força temps. L’acció política del Nen sempre fou molt coherent, contràriament a les maniobres de saló i les discussions estèrils. Molt preocupat per la dimensió nacional, més enllà dels localismes, però molt arrelat a les bases territorials i socials del nou moviment d’alliberament nacional. Molt sensible a les lluites populars i a com donar-lis cabuda dins del projecte polític rupturista i independentista. Indestriablement d’esquerres i revolucionari, al mateix temps tolerant, obert i maginatiu. La seva pèrdua va ser molt sentida, quan tingué un accident de trànsit el 9 de febrer de 1987, desenvolupant tasques logístiques per a l’organització armada, que per raons evidents trigà anys a donar-ne a conèixer la seva militància. Amb 26 anys, fou enterrat al cementiri de Sant Boi, el dia 10 de febrer, embolcallat amb una estelada i amb el puny d’IPC al pit.
9 de febrer de 2007, en record i homenatge.
Alerta Solidària |